Cinc llibres suggerits per a llegir en estiu

    • Data:02-08-2018
    Cinc llibres suggerits per a llegir en estiu

    Una guia eclèctica basada en el fons editorial del Magnànim

    Arribant a l’equador de l’estiu –època d’aprofitar per a llegir-, la Institució Alfons el Magnànim ha volgut fer alguns suggeriments de lectures basant-se en les seues publicacions, i no necessàriament en les més recents. Sent una editorial que es dedica sobretot a l’assaig, un gènere minoritari, s’ha tractat de fer una selecció d’aquells títols que considera més atractius per a una lectura estival i que inclou no només l’assaig, sinó també la poesia o fins i tot, algun catàleg d’exposició.

    La nostra selecció

    1. El Magnànim ha volgut recordar a l’historiador britànic que durant molt de temps va viure a València, Ronald Fraser (Hamburgo 1930 – València 2012), un dels historiadors més lúcids en utilitzar els testimonis orals com a font primària d’informació històrica. D’ell l’extinta IVEI va publicar el que va ser el primer número de la col·lecció Biografia, Escondido. El calvario de Manuel Cortés (1986), una narració en tercera persona a partir dels testimonis orals recopilats, on relata l’odissea de l’últim alcalde republicà de Mijas (Màlaga), qui va romandre amagat del règim franquista durant trenta anys. El llibre, que conté el seu relat d’aquells anys, així com el de la seua dona i la seua filla –amb les incerteses, el fet d’haver estat a punt de ser descobert en vàries ocasions i els moments en que tot semblava estar perdut-, està narrat com una novel·la que es llegeix amb molta facilitat, on se descobreix que Fraser no va ser tan sols un gran historiador, sinó també un gran escriptor.
    2. Antologia (1990), del poeta Josep Piera (Beniopa 1947), és una altra lectura a revisitar. Amb edició de Jaime Siles, qui va fer-se càrrec de la introducció, selecció i versió, el llibre recull els poemaris que va publicar entre 1976 i 1985, obrint amb el títol Renou: la pluja ascla els estels: Renou, i tancant amb Maremar. La seua literatura es caracteritza per una lírica intimista i per l’exploració de la natura de l’ésser humà. Una recomanació per a qui busque una poesia introspectiva d’un autor que és tota una referència en la nostra literatura.
    3. Capital del dolor (1991), de Paul Éluard (Saint Dénis 1895 – Charenton-le-Pont 1952), és un altre poemari que va continuar la col·lecció Poesia, dirigida en eixe moment per Marc Granell i Eduard J. Verger. El seu autor, un dels fundadors del moviment surrealista, va publicar aquest llibre per primera vegada en 1926, després d’un viatge per mig món i això va suposar la seua consagració com a poeta de primera línia. El poemari està dedicat a Gala –qui posteriorment va ser parella i musa de Dalí-, amb qui va estar casat entre 1917 i 1931. L'havia conegut en un sanatori de Davos (Suissa) mentre ambdós es recuperaven d'una tuberculosi. En els seus versos mostra que el món de la malaltia, la soledat i la mort sempre són amenaçadors però també són la clau de la felicitat.
    4. Figures de temps (1993), de Joan Fuster (Sueca 1922 – 1992) és el número 29 d’una de les col·leccions senyeres del Magnànim, Biblioteca d’Autors Valencians, fundada pel propi escriptor suecà i que es va dedicar a recuperar autors clàssics que eren prou desconeguts al mateix temps que publicava obres d’autors contemporanis. Este llibre és un d’aquests últims casos, on es va publicar, després de la seua mort, un dels títols menys accessibles de la seua obra. Com diu Josep Iborra en el seu pròleg, titulat Joan Fuster, una singularitat –tota una declaració d’intencions- “aquest assaig tracta temes relacionats amb l’estètica i té com a punt de partida “l’obsessió d’això que anomenem originalitat”. Tots, diu, busquem afirmar i subratllar la nostra personalitat i, fins i tot, de simular-la. El que hi compta, sobretot, és ser diferent dels altres i que se’ns reconega aquesta diferència”.
    5. Grupo Parpalló (1956 – 1961), catàleg de l’exposició que es va celebrar en 1991 amb motiu de l’onzé aniversari de la sala d’art de la Diputació de València que porta el mateix nom d’aquest mític grup d’avantguarda valencià, és la nostra última recomanació per a aquest estiu. Aquest catàleg té un atractiu especial perquè va presentat en una carpeta blava de cartró dur que conté el propi catàleg raonat de l’exposició, que va comissariar Pablo Ramírez, acompanyat dels facsímils dels números de la revista Arte Vivo apareguda en dues etapes: una en 1957 i l’altra en 1959. A banda de la curiositat que puga generar la lectura d’aquestes revistes, amb una tipografia i disseny que volien resultar trencadors i innovadors en un moment on l’art contemporani era pràcticament invisible, la reivindicació d’aquest grup d’avantguarda valencià amb representants tan coneguts com Andreu Alfaro, Vicent Aguilera Cerni, Joan Genovés o Manolo Gil, va ser fonamental per a que tingueren el reconeixement merescut per bona part del públic valencià.